lunes, 23 de marzo de 2020

Solucionari de la 1a setmana de Català i Matemàtiques

Bon dia!
Com estau? Esper que molt bé i que disfruteu de la família ❤❤❤❤
Aquí us deix el solucionari de la primera setmana. Com valtros ja sabeu, agafau un bolígraf i us corregiu sa llibreta, d'acord?
Moltes gràcies i seguim en contacte,
Salva 😆

CATALÀ 1a SETMANA


Pàgina 90 i 91 Lectura del poema i les informacions

L’arbre vell

En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l’arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
Abans n’hi havia molts altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s’apaga
entre el ferro i el ciment.
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l’estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s’arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell…

En la ciutat (algú conta)
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer.

I plorava fulles grogues
en la tardor, i a l’hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.

Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.

Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.
Marc Granell
Per llegir acuradament una poesia, és necessari comprendre el que vol transmetre i copsar-ne el ritme.

Per llegir un poema en veu alta, heu de tenir en compte aquests consells: 
  •  Primer de tot, calma: tots els vostres companys estan igual que vosaltres. 
  • Vocalitzau bé, no parleu ràpid.
  • Feis les pauses i intentau parlar amb el ritme que marca la poesia. 
  • Creis-vos allò que explicau i intentau transmetre el sentiment que us desperta la poesia. 
  • Finalment, pensau que com més vegades el reciteu, més bé ho fareu!

27.- Analitzau el poema:
  1. Quantes d’estrofes té? 
  2. Comptau els versos que té cada estrofa. Tenen totes els mateixos?
  3. Hi ha paraules que rimen? N’hi ha que tenen una sonoritat similar? 
  1. Té set estrofes.
  2. No.
  3. Sí.
28.- Enteneu el poema:
  1. En el poema es diferencien dos moments diferents. On acaba un i on comença l’altre? Fixau-vos en els temps verbals.  
  2. Resumiu amb les vostres paraules la idea principal de les tres primeres estrofes.
  3. Per què volen tallar l’arbre? 
  4. Què n’opina l’autor?
  5. Com reflecteix el poeta la tristor del moment en què varen tallar l’arbre? 
  1. El primer temps acaba amb “Si no fos perquè viu ell...”. El segon temps comença “En la ciutat (algú conta)...”.
  2. Resposta model: En una plaça d’una ciutat hi queda només un arbre, que volen tallar.
  3. Resposta model: Perquè molesta i ocupa un espai on poden cabre més cotxes.
  4. Resposta model: No hi està d’acord.
  5. “Quan el tallaren plovia. Ja no he vist ploure mai més”.
Pàgina 95 ex.: 1, 3, 4 i 6.


1.- Llegeix atentament aquest poema:
El mal humor
​Guardo tancats en un cofre de plata
tots els somriures que trobo pel món.
Si el mal humor m’ataqués algun dia
i els necessito, ja sabré on són.
Joana Raspall
3.- Cerca aquestes paraules al poema i escriu-les amb el complement del nom que les acompanya. Al costat, indica quin tipus de complement és:
cofre  •  somriures
Ara, inventa dos complements diferents més per a cada paraula.
cofre de plata (preposició + nom); somriures que trobo pel món (oració). 
  • Resposta oberta.4

4.- Pensa i escriu dues paraules de la mateixa família que les següents:
amor  •  ​trist  •  ​bell  •  ​terra
Resposta model: desamor, enamorament; tristesa, entristir; bellesa, bellíssim; enterrar, terrós.
6.- Inventa un poema curt de quatre versos. Utilitza, almenys, una d’aquestes parelles de paraules per rimar. No t’oblidis de posar-hi títol.
amable  •  ​insuporta            blenina •  ​heroïna      
carrers  •  ​cirerers            matí •  ahir
  • Memoritza’l i recita’l en veu alta.
Resposta oberta. 



MATEMÀTIQUES 1a SETMANA1
Pàgina 122 i 123 (oral)
1.- Aquestes són les mides de les pistes de bàsquet, voleibol i handbol d’un poliesportiu.
         Bàsquet                                        Voleibol Handbol
  1. En Joan ha fet una volta completa a la pista de bàsquet. Quants metres ha recorregut?
  2. En Manel ha fet 720 m. Quantes voltes són?
  3. En Josep ha fet 6 voltes a la pista d’handbol. Correrà la mateixa distància que en Manel?
  1. 86 m.
  2. 8 voltes.
  3. Sí.
2.- Tenim quatre grups i volem dividir la pista de bàsquet d’aquestes maneres:
  • La superfície de joc per a cada grup serà la mateixa en tots dos casos? Per què?
Sí, perquè les figures (triangle, rectangle) tenen la mateixa superfície. Són figures equivalents.
3.- Mesureu la vostra taula de la classe comptant per pams:
  1. Quants pams fa la taula d’ample? I de llarg?
  2. Compareu els resultats amb els dels companys. Són tots iguals?
  3. Mesureu la longitud en centímetres del vostre pam i anoteu els resultats. Com ho fareu per saber quants centímetres mesura la vostra taula de llarg i ample?
  1. Resposta oberta, dependrà de cada taula.
  2. -----
  3. Multiplicarem la longitud d’un pam pel nombre de pams que fa la taula de llargada i d’amplada. Després ho comprovarem amb un regle o una cinta mètrica.


I a partir d’aquí treballarem amb la següent taula:
Aquí teniu un vídeo explicatiu, per recordar com es fa....a veure qui s’enrecorda??? =)


Pàgina 124, informació i exercici 4


1 metre = 10 decímetres
1 metre = 100 centímetres
1 metre = 1.000 mil·límetres
4
4.- Quina unitat faríeu servir per prendre aquestes mesures?
  • El gruix d’un quadern
  • L’ull d’una agulla
  • La llargada d’una rajola de xocolata
  • La longitud del raspall de dents
  • L’alçada de la nevera
  • La llargada d’un carrer
  • El gruix d’un quadern: centímetre. 
  • La llargada d’una rajola de xocolata: centímetre.
  • L’alçada de la nevera: metre. 
  • L’ull d’una agulla: mil·límetre.
  • La longitud del raspall de dents: centímetre. 
  • La llargada d’un carrer: metre o quilòmetre.

Prenem mesures i les expressem

Una mateixa mesura es pot expressar de diferents maneres.
1,35 m = 1 m i 35 cm = 135 cm


7.- Les alçades d’aquests companys estan expressades de maneres diverses. Completeu la taula:

En metres
En metres i centímetres
En centímetres
Maduam
1,35 m


Laia

1 m i 12 cm

Sergi


142 cm
Fàtima


123 cm
Eloi
1,43 m




En metres
En metres i centímetres
En centímetres
Maduam
1,35 m
1 m i 35 cm
135
Laia
1,12 m
1 m i 12 cm
112
Sergi
1,42 m
1 m i 42 cm
142
Fàtima
1,23 m
1 m i 23 cm
123
Eloi
1,43 m
                 1m i 43 cm                              143              

Pàgina 125, lectura i exercicis 12 i 13

Decàmetre, hectòmetre i quilòmetre



1 quilòmetre = 1.000 metres
1 decàmetre = 10 metres 
1 hectòmetre = 100 metres

12.- La meva àvia ha caminat 1.375 m. Quants li’n falten per arribar als 2 km? 625 m.
13.- Una piscina olímpica té una llargada de 50 m. Un nedador ha fet 20 llargs. Quants metres ha nedat? 1.000 m.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

ZOOM divendres 19 a les 12:00

Hoooooooooola monstres increïbles!!!! Esper que estigueu súperrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!!!!  Què us pareix si ens veiem aquest divendres a le...